Un finançament més just

És de justícia que Catalunya rebi un tracte fiscal més equitatiu per part de l'Estat. Com va ser molt encertat incloure una disposició a l'Estatut que servís per superar el greu dèficit d'inversió estatal en infrastructures al nostre país. La publicació de les balances fiscals, un compromís personal del president Zapatero, potser només serà un element més sobre la taula de cara a la negociació d'un nou finançament. Però, en tot cas, mostrarà el grau de solidaritat que Catalunya té envers les comunitats que ho necessiten. Però la solidaritat no pot ser infinita i eterna. Dubto que el president Chaves aspiri a que Andalusia sigui sempre receptora neta de fons estatals. Voldrà, suposo, que en pocs anys la seva comunitat sigui financerament autosuficient.
Els catalans no volem ser més que ningú, però tampoc menys que els bascos o navarresos. És necessari més benzina per moure el motor de la nostra economia. Confio en el bon criteri i en la demostrada capacitat de negociació del Conseller Castells. I espero que tant CiU com ERC estiguin a l'alçada de les circumstàncies. És un tema fonamental pel futur del país, i els catalans volem unitat dels partits catalanistes. No estem parlant de debats essencialistes més o menys eteris. Estem parlant de que els catalans rebin els serveis públics que una societat avançada com la nostra precisa. I seria un error per part d'Espanya no escoltar aquesta demanda raonada i raonable.