dijous, 10 d’abril del 2008

Loquillo i Sergi Pàmies


No sóc una persona d'ídols. Els meus "ismes" no són personals: socialisme, cristianisme, catalanisme. Però sí que és veritat que hi ha cinc persones que des de fa temps em feia patxoca coneixe'ls. Un ja el conec. És Woody Allen. Vaig rodar una escena d'extra a "Vicky Cristina Barcelona", la seva propera pel.lícula. Malauradament no va ser la seqüència d'amor lèsbic que diuen que hi ha entre Scarlett Johanshon i Penélope Cruz. Va ser impressionant.
Dels altres quatre. Un no el coneixeré mai segurament, en Gabriel García Márquez. L'altre és possible que sí, en José Luis Rodríguez Zapatero. I el altres dos els vaig conèixer ahir a la tarda. Com es veurà a la foto que penjaré, i després de vint anys de "relació" vaig conèixer a Loquillo. Vaig anar amb el meu amic Carlos Grisolía i em va signar el seu últim disc: Balmoral. Molt recomanable. L'altre el vaig conèixer poc després, i em va signar el seu últim llibre. M'estic referint a l'escriptor i periodista Sergi Pàmies. Un dia complet, sí senyor.