Eutanàsia activa

Fa uns dies em va colpir el cas d'un dona francesa, amb un càncer terminal i grans dolors, que volia voluntàriament posar fi a la seva vida. Ho va fer, però en França, a l'igual que a Espanya, l'eutanàsia activa està penada. Algú s'està jugant l'anar a la presó. És una llàstima que en un país com el nostre, tan avançat darrerament en drets de ciutadania, el Govern no tingui en el seu programa legislatiu la despenalització de l'eutànasia. Ningú no por imposar la seva moral als altres. I en aquest qüestió sembla que algú tingui por al que pugui dir o fer la Conferència Episcopal.
Jo crec que el dret constitucional a la vida comporta també la possibilitat de posar fi a aquesta en casos molt determinats: com quan una persona es troba en fase terminal i no vol sofrir més ni fer sofrir el seus éssers estimats. No és pas una decisió fàcil. Encara recordo la magnífica pel.lícula d'Alejandro Amenábar "Mar adentro". Penso que no pot haver-hi ningú que ens digui millor que nosaltres què és vida i què no és vida. Hi ha molta gent que considerem que el patiment inútil no és vida. I que per molt que hagin avançat les cures pal.liatives ningú no hauria de passar per cap calvari com Jesucrist.