Tram per tota la Diagonal

S’ha obert el que serà un llarg i segur que interessant debat al voltant de la possible connexió del Trambaix i els Trambesòs a través de l’Avinguda Diagonal. Com a tota pol.lèmica n’hi haurà els que estaran a favor i els que seran contundents detractors. A mi, com a usuari del transport metropolità, m’interessa més que es prioritzi, per exemple, el perllongament de la línea verda del metro fins a Sant Feliu de Llobregat.
Però especte a la connexió dels dos tramvies, en principi, em sembla una idea ben intencionada però hi veig massa inconvenients. Modular, ni que sigui durant les obres, el fort volum de trànsit que suporta aquesta via el veig molt complicat. A més, dubto que l’Ajuntament pugui suportar la pressió veïnal que suposen unes obres tant llargues i amb tanta afectació (pobre Alcalde!). La gent som així, volem millores urbanes, però no volem les molèsties de les obres. Per últim, el que potser em preocupa més. S’hauran de talar segur molts dels arbres que hi ha a les vores de l’avinguda. Per a mi el patrimoni paisatgístic que suposa l’actual Diagonal en sembla un gran capital de la gran ciutat. Hem perdut, crec que malauradament per sempre, les Rambles, lloc ja gairebé copat pels hooligans de torn i els turistes de xancleta. Per fortuna, altres carrers emblemàtics, com ara el Passeig de Gràcia cada dia fan més goig, en aquest cas, gràcies a la iniciativa privada. Amb l’arribada d’un sucursal de Tiffany’s el passeig esdevindrà encara més la nostra Cinquena Avinguda. Conclusió: potser fora millor deixar en el calaix el projecte del “gran tramvia” i fer realitat el més aviat possible el que són demandes més que raonables dels municipis de l’Àrea Metropolitana. Si més no, m’agradaria que el meus nets poguessin agafar el metro al centre de la meva ciutat.