L’educació al nostre país no està malauradament en el lloc que hauria d’estar. Potser no estem tant malament com suggereix l’anomenat informe Pisa, però és obvi que no excel.lin entre els primers països de l’àmbit de l’OCDE. Aquesta és una qüestió clau en les nostres societats. Educació és igual a competitivitat. Per això, no entenc per què un dels partits que conformen l’actual majoria de Govern, Iniciativa per Catalunya, no comparteix la voluntat del Conseller de consensuar la futura llei catalana d’educació amb la principal formació de l’oposició, CiU. No entenc tampoc les vagues dels professors fetes únicament, han dit alguns, amb “caràcter preventiu”. És a dir, posar la vena abans de la ferida. Crec que s’equivoquen els que pretenen polititzar un tema tant important com és l’educació. Per ser un país de primera necessitem una escola pública de qualitat. Però també ha de rebre el necessari suport l’escola concertada. La lliure elecció d’escola és un dret fonamental a la nostra Constitució. Hem de fugir dels posicionaments més extrems, tant dels que proclamen una laïcitat radical que nega el mateix fet religiós com els que per motius no menys extremistes separen els nens per sexes. Si us plau, s’ha d’arribar a un acord ampli, tant parlamentari com social, amb aquesta nova norma. Perquè no basta amb posar més recursos, que ja s’està fent. Qualsevol model educatiu necessita un mínim d’estabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada