Un país que llegeix, un país de primera

D’entre els factors que es tenen en compte a l’hora de mesurar el desenvolupament humà d’un país hi ha entre altres el nivell cultural de la seva població. Un bon nivell cultural és símptoma d’un capital humà ben format, de tenir una ciutadania integrada per persones amb criteri (cosa imprescindible en una democràcia), i també de poder competir en un mercat globalitzat on la informació és l’element clau. No vull parlar del nostre sistema educatiu, que és molt millorable. Afortunadament sembla que hi ha un cert consens entre forces polítiques i agents socials per redreçar una situació que no pinta massa bé segons els estudis més solvents.
Però avui vull parlar de la lectura, no de l’educació. Les enquestes internacionals al respecte sempre han dit que l’Estat espanyol està entre els països desenvolupats on menys es llegeix, ja sigui llibres o premsa. Això contrasta amb fets com ara la potència de la nostra indústria editorial (que es beneficia del creixement del castellà en el món) o la circumstància de que Barcelona o Madrid siguin de les ciutats occidentals on s’edita. més premsa gratuïta, una premsa que no resta lectors als diaris tradicionals, ans al contrari, crea nous i potencials lectors de premsa de pagament . Pel que fa al foment de la lectura val a dir que les diferents administracions estan executant tot un seguit d’accions que van en la bona línea. Cada dia tenim un millor parc de biblioteques, tant a Barcelona ciutat com a comarques, proliferen els clubs de lectura, tornem a tenir un saló del llibre o ara existeix la possibilitat de fer turisme literari amb rutes com les del Quixot o la de Carvalho. Però entre totes aquestes iniciatives vull destacar una que em sembla molt encertada. Em refereixo a la campanya de la Generalitat mitjançant la qual regala una subscripció gratuïta d’un any a una publicació en català als joves que fan els 18 anys i ho han demanat. Enhorabona! Visca la lectura!