M’agrada molt la campanya publicitària que està fent la Junta d’Extremadura. És la típica campanya que es fa per fomentar l’autoestima dels autòctons i per que els foranis ens adonem que Extremadura és avui dia una regió desenvolupada, homologable a la resta de l’Europa dels 15, amb atractius de tot tipus. No ho dubto. Molta gent m’ha parlat meravelles d’aquesta terra, i tant aviat com pugui faré una escapada per conèixer el seus encants. I me’n alegro que els hi vagin també les coses als extremenys. N’és la prova de que l’Estat de les autonomies va ser un gran encert i que gràcies a la generositat de les comunitats més riques han pogut créixer en benestar les altres.
Però, ens trobem ara en una cruïlla important. És just i progressista que ciutadans d’una comunitat passin gana mentre administracions d’altres territoris es poden permetre despeses que aquí no podem fer ni en el millor dels nostres somnis? No ho diu només la Generalitat, ho diu Càrites de Barcelona: amb la situació de crisi econòmica en que ens trobem ha augmentat exponencialment el número de persones que necessiten ajudes bàsiques per sobreviure.
Solidaritat entre comunitats autònomes sí. Transparència també. I el que toca ara és que comunitats mal finançades com és el cas de Catalunya rebin els diners que necessiten. Ningú no ho ha dit, però és evident que si un rep més, un altre rebrà menys. I és l’hora de que l’Extremadura de José Manuel Calderón, el base de la selecció espanyola de bàsquet i ben pagat jugador de la NBA, tingui un gest de solidaritat. N’estic tip que des de molt llocs d’Espanya hi hagi encara la creença que els catalans ens aprofitem dels diners de la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada