Sempre NO

Com a ciutadà n’estic fart de l’abús que se’n fa de les plataformes en contra d’alguna cosa. És el fenòmen conegut des de fa anys com a “not in my backyard”, que traduït al català ve a dir que sí, que volem un centre de desintoxicació d’estupefaents, per posar un exemple, però no al costat de casa meva, i sí al costat de la casa d’un altre, “tant se me’n fa on sigui mentre no el tingui a sota” te’n diu avui dia qualsevol. Per aquesta regla de tres un bon nombre d’equipaments socialment necessaris no es realitzen o troben mil traves per a la seva realització, tot i estar fins i tot pressupostats. Des de l’ubicació d’una presó, passant per la d’un hospital (“els senyals acústics de les ambulàncies no ens deixaran dormir” he sentit a dir), la d’un tanatori (és dels “vius” dels que hem de “desconfiar”, no dels morts!) o la d’uns contenidors d’escombraries. Tot es discuteix. “Quin nivell!” em va dir fa temps un conegut arquitecte que és alemany, tot referint-se al debats tan intensos que es produeixen a les nostres ciutats i pobles entorn de qualsevol reforma urbana, per petita que sigui. D’acord que tot és opinable, i que les suggerències i reclamacions ciutadanes contribueixen a enriquir qualsevol projecte de l’administració. Però no pot ser que tothom es cregui amb l’autoritat de parlar com si fos un arquitecte o un enginyer.
La democràcia és prou àmplia i generosa com per permetre tot tipus de reivindicacions, això sí, sempre sense violència ni intimidació. Però ningú no pot arrogar-se, com fan alguns, el fet de parlar “en nom del poble” (qui ha elegit a molts líders veïnals?, em pregunto). Ni tampoc és permissible en un Estat de dret vulnerar la legalitat amb total impunitat. Ni utilitzar qualsevol mitjà per aconseguir els teus objectius. Ni qüestionar la legitimitat d’unes autoritats escollides en unes eleccions lliures. N’estic fart del No. Trobo a faltar els temps, no tan llunyans, en què la gent es bellugava, per exemple, per tenir millors escoles. Ara només es mobilitza la gent si és en contra d’alguna cosa o d’algú. Trobo que encara estem a molta distància d’una democràcia de qualitat. I no tot és culpa del governants.