Molta gent ho ha dit ja: el programa setmanal sobre televisió que fa Ferran Monegal a Barcelona Televisió és dels millors espais catòdics que se’n fan a Espanya. M’agrada tant com les seves encertades crítiques de televisió a El Periódico. Llàstima que destrossi tant la llengua a la tele, sent com és catalanoparlant. Tot i què em sembla que ho fa a consciència, que se’n en fot del que és políticament correcte .
Tant la part de “zapping” de les cadenes com l’entrevista a un personatge públic del món de la televisió són fenomenals. Els convidats es confessen com si anessin a l’església i en Monegal sap treure un bon suc de cada fruita que posa a l’expremedora. Reconec que després del veure entrevistes seves he canviat radicalment d’opinió respecte al personatge en qüestió. Per exemple, a Fernando Sánchez Dragó el tenia per un filofeixista però vaig comprovar que és una persona polièdrica i interessant. També vaig quedar al.lucinat amb l’entrevista amb l’Alfons Arús. El tenia per un humorista de segona fila i vaig descobrir un periodista de primera categoria. Els poc més de 16.000 euros que diu que costa cada programa –surt sempre la xifra sobre impressionada en els crèdits finals- suposen un exemple de com gastar bé els diners públics. No canviï!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada