Els Jocs Olímpics de Barcelona’92 van significar, entre moltes coses, dotar la ciutat d’instal.lacions esportives de tot tipus, com ara l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el qual, per cert, no és cap meravella arquitectònica i serà de nou remodelat per acollir els Campionats d’Europa d’Atletisme. L’any vinent s’inaugurarà a Cornellà-El Prat el nou estadi del Reial Club Esportiu Espanyol. I a l’igual que en els casos del Real Madrid, del València o de l’Atlètic de Madrid l’operació consisteix en requalificar uns terrenys urbans de gran valor i amb la plusvàlua aixecar un nou camp, una nova ciutat esportiva o, com és el cas del Barça, remodelar l’estadi per adaptar-lo a les noves exigències de qualitat i confort. En els casos que he comentat no hi va haver massa problemes polítics o socials en acceptar un acte clarament especulatiu. El futbol, com molt bé va dir el senyor Álvarez-Cascos, és d’interès general.
Però es veu que l’article 14 de la nostra Constitució, el que parla de la igualtat davant la llei (i també en l’aplicació de la llei) no regeix pel Futbol Club Barcelona. Qualsevol proposta que fa la directiva en aquest sentit aixeca una polseguera desproporcionada. Els veïns bramen contra qualsevol projecte que surti de les oficines d’Arístides Mallol. I l’Ajuntament s’arronsa normalment per tal de no indisposar-se amb els veïns.
Amb molt de disgust veig que el maquíssim projecte dissenyat per Forster mai no es farà realitat, però ni aquest ni cap altre. Per això, en una mostra d’altruïsme i generositat proposo una possible solució al problema. Enderroquem totes les instal.lacions barcelonines del Barça , inclòs el Camp Nou, i cedim tota aquesta enorme superfície a la ciutat per fer una gran zona verda. El socis del Barça podrem veure al nostre estimat club a la nova seu, l’estadi olímpic. Però clar, donat que la seva capacitat és de poc més de 50.000 seients s’hauran d’establir tres o quatre torns per tal que tots tinguessin dret a veure un partit ni que sigui de tant en tant. Fora bo que d’altres institucions donessin a la ciutat el seu patrimoni per tal d’augmentar els metres quadrats de gespa de la ciutat. Això sí, enderroquin el Camp Nou però mantinguin intacte el terreny de joc, no fos cas que qualsevol ecologista ens denunciés.
César Romero García
Soci nº 45.543 del Futbol Club Barcelona
Però es veu que l’article 14 de la nostra Constitució, el que parla de la igualtat davant la llei (i també en l’aplicació de la llei) no regeix pel Futbol Club Barcelona. Qualsevol proposta que fa la directiva en aquest sentit aixeca una polseguera desproporcionada. Els veïns bramen contra qualsevol projecte que surti de les oficines d’Arístides Mallol. I l’Ajuntament s’arronsa normalment per tal de no indisposar-se amb els veïns.
Amb molt de disgust veig que el maquíssim projecte dissenyat per Forster mai no es farà realitat, però ni aquest ni cap altre. Per això, en una mostra d’altruïsme i generositat proposo una possible solució al problema. Enderroquem totes les instal.lacions barcelonines del Barça , inclòs el Camp Nou, i cedim tota aquesta enorme superfície a la ciutat per fer una gran zona verda. El socis del Barça podrem veure al nostre estimat club a la nova seu, l’estadi olímpic. Però clar, donat que la seva capacitat és de poc més de 50.000 seients s’hauran d’establir tres o quatre torns per tal que tots tinguessin dret a veure un partit ni que sigui de tant en tant. Fora bo que d’altres institucions donessin a la ciutat el seu patrimoni per tal d’augmentar els metres quadrats de gespa de la ciutat. Això sí, enderroquin el Camp Nou però mantinguin intacte el terreny de joc, no fos cas que qualsevol ecologista ens denunciés.
César Romero García
Soci nº 45.543 del Futbol Club Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada