dijous, 24 de juliol del 2008

Vull que el senyor Puig em demani perdó


Han passat els dies, han sovintejat els comentaris públics, però el senyor Felip Puig només ha demanat perdó pels seus comentaris sobre el català del president de la Generalitat als seus companys de partit. Em sembla un fet vergonyós i com a ciutadà i com a catalanoparlant li exigeixo al senyor Puig una rectificació pública en tota regla.
Primer perquè és mentida. Òbviament no és perfecte, però el senyor Montilla parla un català més que correcte, més bo que el de molts destacats càrrecs de Convergència i Unió, com molt bé apuntava Pilar Rahola en un recent article seu. En segon lloc, perquè ha llençat per terra anys i panys d’esforços públics i privats per tal que el català esdevingui llengua d’ús social en tot àmbit i situació. Dir el que ha dit el senyor Puig acaba dissuadint molta gent d’atrevir-se a parlar la nostra estimada llengua.
A més, ho estem veient amb una qüestió tant delicada com ara el finançament. Ningú no pot dubtar que el president defensa Catalunya fins a les últimes conseqüències. Ho reconeix fins i tot el propi Jordi Pujol. Senyor Puig, vostè és una persona preparada i intel.ligent, faci cas dels bons consells dels seus companys Cullell i Alavedra, no vulgui competir amb el senyor Salvador Sostres, tant il.lustrat ell, en xenofòbia i barroeria. Perquè comentaris com el que va fer, torno a dir, a més de mentida fan molt malament al foment del valencià que parlem la gent del Principat. Per últim, senyor Puig i Godes, si el meu nivell lingüístic no arriba a ser del seu gust, disculpi’m si us plau. La meva sang és andalusa i la meva llengua materna és el castellà. Tot i així maldo cada dia per fer avançar la llengua pròpia del meu país, de la meva filla.