Aquests darrers dies aquelles persones que ens sentim catalans i espanyols a la vegada, que som la gran majoria dels que vivim a Catalunya, hem gaudit sense complexos del gran triomf de la selecció espanyola de futbol al Campionat d’Europa. La contribució dels jugadors de casa nostra a aquesta lluïda victòria ha estat decisiva, i això també és motiu d’orgull pels catalans. És absolutament compatible el sentir-se catalanista amb el fet de pertànyer a una Espanya plural, moderna i democràtica. A més, em sento reconfortat després de veure com el president del Govern espanyol defensa en públic el model d’immersió lingüística català contra els furibunds atacs de l’anomenada Brunete mediàtica. I estic convençut que l’Estatut es complirà com a llei que és i que el nou finançament autonòmic serà bo per Catalunya. Perquè no demanem privilegis, demanem només un tracte just pel nostre país.Perquè si bé és veritat que no sempre Espanya ens ha tractat com ens mereixem els catalans. Bona prova d’això és la poca inversió estatal en infraestructures durant massa anys. No és menys veritat que a vegades ens mirem massa el melic i no ens adonem que la resta de comunitats també milloren. I Catalunya necessita per avançar consens en aquells temes que són capitals. No ens convé la quimera d’un estat independent però tampoc un encaix dolent en l’Estat espanyol. L’aprovació del nou Estatut és el millor exemple de que quan ens posem d’acord els catalans tenim l’empenta necessària per anar cap endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada