Promovem la llengua

El fenomen de la immigració ha tornat a posar sobre la taula l'etern debat sobre la supervivència del català. La llarga nit del franquisme va ser un cop dur per la nostra estimada llengua, però gràcies a la tasca de molts patriotes el nostre idioma va superar prou bé tants anys de marginació quan no de prohibició. La llengua catalana continua essent un dels nostres trets identitaris fonamentals com a país. Però, per garantir el seu futur, no basta amb els esforços de la Generalitat, que ja en fa. Cal que d'una vegada per totes l'Estat cumpleixi el mandat constitucional i doni al català la importància que té com a llengua espanyola que és. Iniciatives com la del president andalús Manuel Chaves d'ensenyar català a la seva comunitat van en la bona línea. Cal un esforç més gran per part del parlants per exigir els nostres drets lingüístics i per persuadir a la resta de ciutadans de la riquesa que suposa un bilingüisme real. Jo, fill d'andalusos i castellanoparlant, he escollit per opció lliure el català. És la llengua paterna de la meva filla. Calen més diners per protegir i fomentar la llengua, i menys multes, que no són un bon sistema. I sobra també la demagogia d'alguns partits polítics que volen segregar els alumnes en funció de la llengua del pares. Volent traçar fronteres on no n'hi ha. Fem tots plegats un esforç col.lectiu per prestigiar i donar relleu al més ric patrimoni cultural que tenim els catalans i la resta de pobles del nostre àmbit lingüístic.