Sobre la funció pública

La crisi econòmica ha posat en valor l’accés a la funció pública com a una de les possibles sortides laborals amb certes garanties d’estabilitat i de promoció. En aquest sentit és d’agrair que el Govern de Catalunya no hagi retallat les seves previsions en matèria d’oferta d’ocupació pública. Amb la convocatòria de gairebé mil places de mossos d’esquadra segurament no baixarà massa l’índex d’atur, però si és segur que millorarà el servei al ciutadà i es donarà l’oportunitat a que moltes persones amb vocació real de servei públic puguin realitzar-se professionalment.
Perquè per fortuna queden ja molt lluny de la realitat els tòpics dels funcionaris com a treballadors mal educats i mandrosos. Molts àmbits de l’administració estan a l’avantguarda avui en dia en quant a gestió d’organitzacions . I, almenys la Generalitat, ha aconseguit un alt estàndard de previsibilitat, transparència i agilitat en el seus processos selectius.
Val a dir també que no tots són flors i violes si treballes a l’administració, queden encara moltes assignatures pendents. Per exemple, tot i que els conceptes retributius són els mateixos per a tots els funcionaris arreu de l’Estat a la pràctica ens trobem amb situacions de greuge comparatiu. Guanyen més o menys el mateix el funcionaris de la Junta d’Extremadura i els de la Generalitat de Catalunya. Però la capacitat de compra és molt més inferior en el cas dels catalans. I a una distància important.
També no és gens just que encara siguin tant incipients els sistemes que premien la tasca desenvolupada i l’aconseguiment d’objectius per part dels empleats públics. No tothom ha de cobrar igual, no tothom rendeix igual.
Per últim, és un fet constatable que els funcionaris que fan tasques de subaltern o administratives tenen una retribució una mica per sobre del que es guanya al mercat de treball. Però caldria augmentar el sou dels funcionaris del cossos superiors i mitjos, que es troben molt de sota del que es guanya per funcions similars a l’empresa privada.