Ja anava sent hora de que el País Valencià i Catalunya tinguessin unes relacions polítiques normalitzades com sembla que es dona ara. Són molts els interessos en comú però massa llarga la llista d’antics greuges entre els dos territoris. Els anomenats blavers, d’una banda, i els defensors dels Països Catalans com a nou estat d’Europa, de l’altre banda, porten molts anys de batussa pública. I no és aquest el debat.
Entenc també, tot i que no ho veig així, les reticències històriques de molts valencians cap al veí del nord. Perquè tot i ser el més destacat, la llengua comuna no és l’únic element que uneix valencians i catalans. La vertebració d’un espai econòmic natural que vagi des de Tolosa fins a Alacant és un assumpte clau per al desenvolupament econòmic d’aquesta regió natural. Una obra que contribuiria notablement a la millor connexió entre Barcelona i València seria el tren de gran velocitat entre ambdues ciutats. Com diu el refrany castellà, “obras son amores..”. Per tant espero, que aquets nou eix ferroviari sigui de veritat una prioritat pel govern d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada